La legió d'honor (Cantables)

LA LEGIO D’HONOR

Obra lírica en tres actos.

Libreto: Víctor Mora.

Música: Rafael Martínez Valls.

La acción en un pueblo de Normandía, durante el mes de agosto de 1918, en el último período de la primera guerra mundial.

ARGUMENTO

ACTO PRIMERO

Madelena y Sussina se lamentan de que los hombres están todos en el frente. Carlota festeja su aniversario; un grupo de normandas le dedica una canción. Llega el cura que anuncia la llegada de un batallón de la Legión Extranjera y Madelena se alegra de poder ver algún hombre, e incita a una Carlota distante a coquetear con los soldados. Marcel, uno de los legionarios, de origen catalán, solicita a Carlota un vaso de agua y entona una canción en la que compara Normandía con el paisaje catalán. entre los dos empieza a surgir el amor. Ella regresa a la taberna donde sirve. Marcel queda con Farrés, un compañero, y le confiesa lo que siente por Carlota. Después que ellos abandonan la escena, aparece Brissac, un normando que enloqueció al ver arrasar su pueblo; desde entonces sólo cava fosas para los muertos. El coronel, el cura y Richard compadecen al pobre Brissac. Richad, también legionario, pretende desde hace tiempo a Carlota. Cuando entra, él se dirige a ella incomodándola. Carlota le rechaza, y Richard promete vengarse. A continuación sigue un número bufo entre Madelena y Trabuc, legionario de color y corneta de órdenes. Entra Marcel junto con Ferrés buscando a Carlota, pero en su lugar está Sussina, dueña de la taberna. Marcel sale sin ver la llegada de Carlota. Ella se queda sola y Richard se abalanza sobre ella. Marcel les sorprende cuando Carlota rechaza a Richard. Al ser superior en rango a Marcel, promete castigar su insolencia. Quedan solos Carlota y Marcel, que parte para su batallón, mientras a lo lejos se oyen cantos de soldados catalanes.

_____________

Personajes:

Carlota: Bella normanda enamorada de Marcel.

Madelena: Amiga de Carlota, novia de Trabuc.

Marcel: Catalán enamorado de su tierra y de Carlota.

Brissac: Normando enloquecido por la guerra.

Trabuc: Legionario de color y corneta de órdenes.

_____________

Números musicales:

Canción de Carlota con coro de jóvenes “Déu te guard amiga nostra…..De la tarda en la llum caient…..Pagaseta normandesa”: (Noies, Carlota)

Coro de soldados y Carlota “Ja són aquí els Graus de nostra terra”: (Carlota, Soldats)

Romanza de Marcel “Bella contrada de Normandia”: (Marcel)

Dúo de Carlota y Marcel “No us mogue d'aquí, Carlota”: (Marcel, Carlota)

Raconto de Brissac “Sota terra, a mes mans tots caureu”: (Brissac)

Dúo cómico “Ai negre, no ho diguis, tens la cara molt alegre”: (Madelena, Trabuc)
Escena de Trabuc y coro de soldados “Esperem el bon menjar”: (Soldats, Trabuc)

Coro “Les noies vanen somrient”, Brindis “Ompliu postres gots” y canción de Brissac “Escolteu-me…..D'aquella flor muntanyesa”: (Soldats, Carlota, Brissac)

Baile normando “De Normandia, terra gloriosa….Normandesa, rosa gemada”: (Noies, Soldats)

Sardana “Ja la cobla toca al lluny….Sardana nostra sona sempre”: (Marcel, Carlota, Soldats)

Romanza de Marcel “Tot s'ha acabat per mí”: (Marcel, Carlota)

Romanza de Carlota “¡Déu meu, Senyor!”: (Carlota)

_____________

Canción de Carlota con coro de jóvenes “Déu te guard amiga nostra…..De la tarda en la llum caient…..Pagaseta normandesa”: (Noies, Carlota)

NOIES

Déu te guard amiga nostra,

ben contentes som aquí

pero portar-te l’alegría

que és motiu d’aquest festí.

CARLORA

Per la vostra gentilesa

bella agrat sent el meu cor,

gràcies mil per la finesa.

NOIES

La mereixes molt millor.

CARLOTA

De la tarda en la llum caient

tot veient vostre corteig

sento el cor ple de content.

L’amistat en el vostre cor

és ofrena de valor

que engarlanda aquest festeig.

Terra meva la més amada

tes belleses no tenen fi

normandeses gentils

en l’immens del teu jardí

som nosaltres flors humils.

En les hores angoixoses

nostre cor no perd la fe,

donçs cantem sempre animoses

la cançó d’aquest terrer.

Pageseta normandesa,

pageseta de l’amor,

guarda sempre la puresa

de la vida del teu cor.

Sigues sempre delicada

amb la fe que hagis jurat

que a la fi seràs casada

amb el que és ton estimat.

NOIES

Pageseta normandesa,

pageseta de l’amor,

guarda sempre la puresa

de la vida del teu cor.

CARLOTA

Pageseta moreneta,

nina bella que el teu cor

guardi bé la fe d’amor.

_____________

Coro de soldados y Carlota “Ja són aquí els Graus de nostra terra”: (Carlota, Soldats)

CARLOTA

Ja són aquí els braus de nostra terra,

mireus-los, ja s’apropan a bon pas,

porten amb ells les armes de la guerra,

el seu afany és glòria i llebertat.

SOLDATS

Lluny del combat reneix la nostra fe

prou hem lluiat i encara hi tornarem

triomfarem i al fi aconseguirem

al lluitar, o morir o guanyar!

CARLOTA

Germans!

braus soldats vencedors,

vostra bravesa ve a remerciar

el meu cor.

SOLDATS

Mercès!

CARLOTA

Companys!

Voluntaris sublims, no desmaieu

que al fi sortireu vencedors.

SOLDATS

Lluitem!

CARLOTA

Brava Legió triomfal,

el meu cor emplireu de goig

lluny del combat, amics

saludem vostre esforç.

SOLDATS

Mercès!

CARLOTA

Companys, lluiteu, la pàtria us necessita,

tringueu valor lluitant amb fe i amb cor valent.

Soldats, germans, el vostre sacrifici

serà pagat amb jorns daurats de llibertat.

La nostra terra lluitant sofrint moria,

vostre ensusiasme consolà son dos formosament.

La pàtria nostra en mig de l¡aspra guerra

respira amb joia veient que sou sos fills.

Ple de fervor un lloc tindreu dins nostre cor,

serà el millor!

SOLDATS

Companys, lluietm; la pàtria ens necessita,

tinguem valor lluitant amb fe i amb cor valent.

CARLOTA

Soldats, germans, lluiteu ardists morint si cal,

que al morir triomfarà l’ideal.

SOLDATS

Sabrem lluitar, ardits triomfarem!

CARLOTA

Tindreu la victòria !

Tornareu quan fini la guerra

vecedors cantant plens d’amor,

lograreu lliurar nostra terra

braus soldats de cor valerós.

Es orgull la vostra bravesa,

molt deurem a vostre valor!

SOLDATS

Vecerem salvant vostra terra,

lluitarem amb fe i ardor.

CARLOTA y SOLDATS

Per la pàtria dem la vida i l’amor!

_____________

Romanza de Marcel “Bella contrada de Normandia”: (Marcel)

MARCEL

Bella contrada de Normandia,

mon cor en veure’t glateix més fort

tot voluntari lluny de sa terra

viu d’enyorances del seu amor.

D’altra bandera també gloriosa

amb entusiasme m’he fet soldat;

però no oblidis terra volguda

que a totes hores jo t’he estimat.

Al fons del cor desperta alegre,

com una aubada de il-lusió

davant l’encís d’aquesta terra,

plena de llum i formosor...

En contemplar aital bellesa

el meu cor sento transformat

i en mi desperten amb fermesa

dolços records del temps passat.

Monserrat, muntaya santa,

ton record és ma alegria.

Pirineu, geganta serra

des d’ací smbles més gran.

Costra Brava llevantina,

camp fecund de Tarragona

contemplant vostra bellesa

sempre us crec al me davant.

Bells recons de terra llunya,

vostra boniquesa vaig pel món cantant.

Montserrat, muntanya santa

quan será que et reveuré.

Formosa terra catalana

qué bell i grat és ton record,

pesnsant amb tú la meva vida

dins del meu cor, dins del meu cor

s’encén d’amor.

_____________

Dúo de Carlota y Marcel “No us mogue d'aquí, Carlota”: (Marcel, Carlota)

MARCEL

No us mogueu d’aquí, Carlota.

CARLOTA

M’ha sobtat el vostre accent.

MARCEL

Res temeu, que mes paraules

plenes són de sentiment.

CARLOTA

Sentiment no sé comprendre

quin motiu us l’ha ispirat.

MARCEL

Vostres ulls i aquesta tarda

bella com no n’he vist cap.

Sóc feliç, puc jurar-lo, amiga,

mai m’he vist content com avui.

CARLOTA

Més feliç crec que seríeu

on està vostre amor.

MARCEL

El meu cor jamai, Carlota,

ha sentit cap passió.

CARLOTA

No hi ha pas qui no conservi

de l’amor ni un record.

MARCEL

Vós parleu, bella Carlota

per el vostre aimador.

CARLOTA

Sols ma terra té el meu amor.

MARCEL

Sols la terra meva el meu cor.

CARLOTA

Es l’amor més grat i més ferm.

MARCEL

Sóc, al recordar-la, feliç.

Es ma terra pairal, ufana i bonica

recordant son encís s’alegra la vida

terra llunya idea, la més estimada

ton record no mort mai, o terra pairal.

Mare, mare volguda, lluny de tos braços

visc ple d’amor.

CARLOTA

Com me plau escoltar-ne vostre accent ple d’enyor.

MARCEL

En mon cor no he sentit cap més enyorança,

pero el sento aflamat de fonda recança.

Vostra veu m’ha parlat, Carlota bonica;

vostres ulls m’han mirat deixant-me encisat!

Sento riure la vida, plena de joia

dins del meu cor.

CARLOTA

Com me plau escoltar-ne vostre accent ple d’encís.

MARCEL

Em sento ditxós, un cel és ma vida...

Tots dos

Gai és parlar de l’amor!

_____________

Raconto de Brissac “Sota terra, a mes mans tots caureu”: (Brissac)

BRISSAC

Sota terra... sota terra...

A mes mans tots caureu,

ben segur ho teníu

perquè tots morireu...

Deixeu el vostre orgull,

que calli el vil canó;

la guerra és com un crim

ple de dolô.

Sota terra... sota terra...

Els altius maleïts

que la guerra han fet gran

també un dia cauràn.

De mi ningú se’n riu,

baixeu el front altiu

que a cops del meu picot

jo faré el vostre sot!

Quant hi ha un soldat mal ferit

jo li dic l’oració

que retorna la vida;

quan veig son cos detruit

compadint son destí

jo l’aujudo a morî.

Visc molt content.

Tinc tots els morts.

Ric amb la nit !

Sóc el més fort!

Sembro de flors totes les foses,

sóc de la mort amic joiós.

En les trinxeres de foc

sé cercar-hi el meu lloc

en les hores de guerra

i entre l’infern dels combats

els soldats vaig collint

que a sa mare cridant van morint.

Mori amb la guerra el crim.

torni la vida als camps.

La terra us diu: fills meus,

tots sou germans !

_____________

Dúo cómico “Ai negre, no ho diguis, tens la cara molt alegre”: (Madelena, Trabuc)

MADELENA

Ai, negre!

TRABUC

No ho diguis.

MADELENA

Tens la cara molt alegre.

TRABUC

No m’ho diguis més.

MADELENA

Doncs jo t’ho diré.

TRABUC

Si m’ho dius m’enfadaré.

MADELENA

Si ets negre.

TRABUC

M’enfado.

MADELENA

Poses cara de vinagre.

TRABUC

Ai, que ploraré.

MADELENA

Ai, que jo riuré.

TRABUC

Mira que et pessigaré.

MADELENA

Acosta’t.

TRABUC

M’acosto.

MADELENA

Si em toques t¡esgarrapo.

TRABUC

M’escapo.

MADELENA

Au, vina.

TRABUC

No vull que rebré.

MADELENA

No vens?

TRABUC

Ja em tens.

MADELENA

Quin negre més bufó.

MADELENA y TRABUC

Mireu que dolç, és nostre amor!

MADELENA

Negret!

TRABUC

Qué vols de mi?

MADELENA

Ninet.

TRABUC

Ja em tens aquí.

MADELENA

Seràs per mi.

TRABUC

No veus que sí.

MADELENA

Reiet!

TRABUC

Teu jo vull sê.

MADELENA

Lladret!

TRABUC

Qué tinc que fê?

MADELENA

Ja t’ho diré.

TRABUC

Bé prou que ho sé.

MADELENA

Ai negre que m’agrades, t’ho he dit trenta vegades.

Si un dia m’enganyessis així et rebentessis.

TRABUC

Encara que sóc negre, tinc l’ànima molt blanca,

i aixó que dins es tanca no fuig per un mai més.

MADELENA

Reiet!

TRABUC

Qué vols de mi?

MADELENA

Ximplet!

TRABUC

Ja sóc aquí.

MADELENA

M’estimaràs?

TRABUC

Prou que ho veuràs.

MADELENA

Viurem bojos d’amor.

TRABUC

Viurem tota la vida.

MADELENA

Mentida.

TRABUC

Veritat.

MADELENA

Jurat.

TRABUC

Firmat.

MADELENA

Aixó és un noi trempat!

_____________

ACTO SEGUNDO

CUADRO PRIMERO

Patio rústico donde se alojan los soldados. Es la hora del rancho y los soldados están esperando que les sirvan su ración. Trabuc anima un alegre coro y anuncia que se va a casar con Madelena; ella le lleva un cesto con comida. En seguida llegan Sussina y Carlota con un asno que acarrea vino y sidra. Entre la algazara, Brissac entona una canción melancólica. Al acabar, las chicas interpretan una danza normanda, coreada por los soldados y por Carlota. Terminado el baile Marcel entona una sardana seguida con júbilo por todos. Trabuc y Madelena suben al burro y se van, dejando solos en escena a Marcel y Carlota. Ellos se confiesan su amor; cuando él sale a buscar la carta que escribía a su famila, Richad aprovecha para besar a Carlota. Ella pide auxilio a Marcel; ambos luchan y cuando Marcel saca su machete para herir a Richard es sorprendido por el coronel, detenido y condenado a muerte, a pesar de las súplicas de Carlota.

Súbitamente llega un general con nuevas órdenes: el enemigo está avanzando, y para atajarle necesitan que un voluntario dinamite un puente, a sabiendas que deberá sacrificar su vida. El elegido es Marcel. Canta para despedirse de todos y de su amor. Mientras desfilan los soldados entra Brissac. Después de unas explosiones, se acerca un avión, todos huyen menos él, que desafía al aparato. Una bomba destruye el pueblo, pero Brissac continúa amenazando al avión.

Escena de Trabuc y coro de soldados “Esperem el bon menjar”: (Soldats, Trabuc)

SOLDATS

Esperem el bon menjar,

ara és l’hora del tiberi

i el cuiner no pot trigar.

TRABUC

Quan arriba aquest moment

ja ningú sap el què es pesca

per cercarn-ne l’aliment.

Repiqueu, companys,

que la gana aturarem

cantarem minyons

i la sopa esperarem.

SOLDATS

Repiquem!

TRABUC

Esperem!

Minyons, el dia que em beieu

casat i amb setze fills

tingueu-me compassió.

Digueu-me tots plegats

Trabuc estàs liró i et veig

més negre que el cabó.

TRABUC y SOLDATS

Saludem el bon menjar!

_____________

Coro “Les noies vanen somrient”, Brindis “Ompliu postres gots” y canción de Brissac “Escolteu-me…..D'aquella flor muntanyesa”: (Soldats, Carlota, Brissac)

SOLDATS

Les noies vénen, vénen somrient

festeig gentil tindrem.

TODOS

El burro amb calces no pot mancâ,

la dolça ofrena ens porta ja.

Per tots serà el bell present,

del colç convit del casament.

Sempre sigui la perella ben feliç.

La seva jia tots celebrarem

i amb ells el vi beurem.

CARLOTA

Soldats, amics, seguint la cosum normanda

portem el vi que és glòria d’aquest festí.

TODOS

El vi beurem, ens plau molt la convidada,

am bon vinet serà el casament distret.

CARLOTA

Ompliu vostres gots, brindeu ben alegres,

que siguin ditxosos notres amics i salut per tots.

BRISSAC

Ompliu també el meu got que us en daré mercè,

i un cop hagi begut, un cant d’amor que sé

joiós us cantaré.

CARLOTA

Tingueu, doncs, bon Brissac,

bebeu fins a desdir.

TODOS

Que begui el bon Brissac.

BRISSAC

Escolteu-me, escolteu-me.

La cançó que us diré l’amor la dictà

i mai no morirà.

Noia que vas a muntanya

no esperis no la foscó

que hi ha l’amor que t’espera

i és en la fosca un traïdô.

Ell roba el cor a les noies, ell sap besà i fa embogí,

ell sap encedre les venes, ell fa matà i fa morî.

Era una noia bonica, era el seu cor candorós,

era una flor normandesa, era un pomet el seu cos.

Sempre li dejen bonica, no et riguis no de l’amor,

i ella se’n reia, se’n reia, fins que arrecà en gran plor.

D’aquella flor muntanyesa, tota la gent s¡apartava,

i ella a muntanya tornava, mes no trobava l’amor.

I és que l’amor en la fosca és un mal lladre traïdô.

Ell roba el cor a les noies, ell sap besà i fa embogí,

ell sap encendre les venes, ell fa penâ i fa sofrir.

I la flor normandesa

va morir de dolor !

____________

Baile normando “De Normandia, terra gloriosa….Normandesa, rosa gemada”: (Noies, Soldats)

NOIES y SOLDATS

De Normandia,

terra gloriosa,

dansa formosa

ets un tresor.

Dansa normanda,

tens alegria,

ets poesia

pena d’amor.

Carlota Normandesa,

rosa gemada,

ets perfumada,

ets la més bellas.

Pageseta,

flor riallera,

dansa lleugera

sens descansar.

Bella dansa,

dansa alegroia

ets tu la joia

de tots els cors.

Normandesa

noia encisera

ets primavera

plena d’amors.

TODOS

La, la, la, la.

NOIES y SOLDATS

De Normadia,

terra gloriosa,

dansa formosa

ets un tresor.

Dansa normanda,

tens alegria,

ets poesia

plena d’amor.

La, la, la, la.

TODOS

Ets la millor del cor.

___________

Sardana “Ja la cobla toca al lluny….Sardana nostra sona sempre”: (Marcel, Carlota, Soldats)

MARCEL

Ja la cobla toca al lluny,

sona que sona el tamborí,

cap a la plça va el jovent

ple d’il-lusió i amb cor ardent.

Ballen tots plens de fervor,

mentre l’anella va creixent,

joves i vells sens distinció

balle mirant-se dolçament.

Ja la plaça està que vessa,

tots han fet via plens d’anhel,

mentres fila la tenora

dolces tonades com del mel.

Ballat l’alegre dansa

el pit se sent curull d’amors,

l’encís del mar i les muntayes

ressona viu dintre dels cors.

Sardana nostra sona sempre

si el cel et dóna blau dossé,

seguint les notes dels teus cants

s’encén al cor la nostra fe.

SOLDATS y CARLOTA

Ballant l’alegre dansa,

el pit se sent currull d’amors,

l’encís del mar i les muntanyes

ressona viu dintre dels cors.

MARCEL

Sardana nostra sona sempre

si el cel et dóna blau dossé,

seguint les notes dels teus cants

s’encèn al cor la nostra fe.

La fe d’amor.

TODOS

Terra nostra ben amada

n’és ta dansa bell tresor.

___________

Romanza de Marcel “Tot s'ha acabat per mí”: (Marcel, Carlota)

MARCEL

Tot s’ha acabat per mí.

Vida del meu cor,

adéu vida meva,

glòria de l’encís

de l’amor primera.

Trista joventut que has caigut vençuda,

cel dels meus amors,

ai, mare volguda.

O cel del meu terrer, mai más ta llum veuré.

Casal del meus amors, adéu per sempre més.

Ja no us reveuré que la mort m’espera,

tot ho tinc perdut, adéu vida meva.

Adéu amor en flor, cor meu, adéu...

CARLOTA

Marcel, on vas vida meva?

Sens tu mon cor ja no viurà.

Moriré d’denyorança, volgut Marcel, fins que vindràs.

MARCEL

Carlota, la guerra em crida,

Carlota meva, vida estimada,

no pensis que jo t’oblidi

mentre li resti vida a ma vida.

Recorda que jo t’estimo, recorda sense dubtar

que en tu mon cor com penyora

per sempre té que estar.

CARLOTA

Jamai podré oblidar-te;

sens tu la vida no la voldria.

Marcel, seré teva sempre,

pregant nit i dia viuré

i ton cor guardaré.

MARCEL

Carlota, doça estimada,

llum de ma vida dec allunyar-me.

CARLOTA

Amb tu se’n va l’alegria

Marcel, per tu sols seré.

MARCEL

Normandesa dolça, quin bé fas al meu tris cor,

qui sempre pogués sentir-se breçat pel teu gran amor!

Ai! Calota benamada, feliç qui pogués tornar.

CARLOTA

Jo vull que tornis, sens tu més val morir.

CARLOTA y MARCEL

El gran amor de nostra vida ple de fervor

és immortal dins nostre cor!

___________

MONÓLOGO.  La escena describe una trinchera con soldados muertos. Es 1918. Un soldado herido recita un largo monólogo. Después de una mutación y de retretas lejanas, el soldado anuncia entusiasmado el fin de la guerra.

___________

CUADRO SEGUNDO

Han pasado algunos meses; es invierno. Los supervivientes regresan, entre ellos Bertrand –marido de Sussina–, Trabuc y Richad, quien asegura a Carlota que Marcel ha muerto. Carlota insiste en quedarse al lado de la carretera, esperando la llegada de más soldados, pero al encontrarse con Richard, le rehuye. Llega Marcel, manco y decaído, que vuelve a su tierra; cree que Carlota le ha olvidado. Sin embargo ella aún le ama y quiere acompañarle. Los soldados se cuadran al ver que Marcel ha sido condecorado con la Legió de Honor. Todos festejan el momento. Brissac acaba alegrándose y pide un recuerdo por los mártires de la patria.

Romanza de Carlota “¡Déu meu, Senyor!”: (Carlota)

CARLOTA

Déu meu, Senyor!

Mireu-me dissortada.

Per qué no feu que torni el meu amor?

Sofreix mon cor,

perduda l’esperança,

ma vida mort

ferida d’enyorança.

Per qué em doneu tant forta desventura?

Per qué voleu que visqui sense amor?

Del meu Marcel recordo les paraules.

Té que tornar, m’ho va jurar!

Té una mare que l’espera,

té el meu cor ple d’agonia,

si no torna res em queda,

sols la mort per mi voldria.

Pietat, Senyor !

Pietat, Déu meu !

Torneu el meu amor

que l’espera el meu cor.

Del meu Marcel recordo les paraules.

Té que tornar!

M’ho va jurar!

____________

Final “Tornarem quan fini la guerra……Es orgull la vostra bravesa”: (Soldats, Brissac, Carlota, Marcel)

SOLDATS

Tornarem quan fini la guerra,

vencedors cantant plens d’amor.

BRISSAC

A les trinxeres de foc

se cercar-hi el meu lloc

en les hores de guerra,

i entre l’infern dels combats

els soldats vaig collint

que a sa mare cridant van morint.

CARLOTA y MARCEL

Es orgull la vostra bravesa

molt debem a vostre valor.

TODOS

Hem lluitat salvant nostra terra.

Hem triomfat com nostres cors.

F I N

Información obtenida en la Página Web http://lazarzuela.webcindario.com/