Foc i fum (Cantables)

FOC I FUM

Zarzuela en tres actos.

Libreto: Joan Benejam i Vives.

Música: Francesc d'Assís de Rosselló i Sintes .

ARGUMENTO

La obra describe un triángulo amoroso, en el marco de las fiestas de San Juan de la Ciudad menorquina de Ciutadella, entre Na Francisca, hija de una familia de campesinos, En Rafel, su enamorado, y En Bartomeu de Son Ticaque, quien gracias a un vendedor de avellanas, En Toni, consigue conquistar a la joven Francisca.

_____________

Personajes:

Francisca: Joven hija de una familia campesina.

Toni: Vendedor de avellanas.

Bartomeu: Enamorado de Francisca.

____________

Números musicales:

Romança d’En Toni “Qui em compra vellanes”: (Toni)

Duet d’En Toni i  Na Francisca “Canta-li sa lliçó clara”: (Toni, Francisca)

Tercet d’En Bartomeu Na Francisca i En Toni “M'ha dit que ho aprecia”: (Bartomeu, Francisca, Toni)

Tercet “D'un ingrat amor”: (Francisca, Bartomeu, Toni)

Romança de Francisca “De jo es seus ulls no ha apartat”: (Francisca)

Duet d’En Bartomeu i Na Francisca “Tu m'estimcs”: (Bartomeu, Francisca)

Romança d’En Toni “Tom tom tirurit”: (Toni)

Romança de Na Francisca “Oh nit ditxosa”: (Francisca)

Duet d’En Toni i Na Francisca “Li dire que a una altra porta si vol provi de tocar “: (Toni, Francisca)

Duet de Na Francisca i En Bartomeu “No és possible resistir “: (Francisca, Bartomeu)

Concertant final: (Toni, Francisca, Bartomeu)

____________

Romança d’En Toni “Qui em compra vellanes”: (Toni)

TONI

¿Qui em compra vellanes

tendretes i sanes

anous i rosquilles,

confits, carquinyols?

Hala, qui s'acosta!

Qui en vol una ambosta?

I tu, Francisqueta,

tria, què vols?

Ses vellanes que jo duc,

cap de podrida se’n veu;

totes alabar-les puc:

hala!, trie-ho i remene-ho.

____________

Duet d’En Toni i Na Francisca “Canta-li sa lliçó clara”: (Toni, Francisca)

TONI

Canta-li sa lliçó clara.

FRANCISCA

Ja la començ a estudiar.

TONI:

No te fiïs de promeses,

perquè es vent se’ls endurà.

FRANCISCA i TONI

Promeses són fruita

que no ha madurat,

i si un se la menja

se sol esmussar.

Promeses són flòvies

que cauen del cel

i en terra no deixen

ni aigo ni rel.

____________

Tercet d’En Bartomeu Na Francisca i En Toni “M'ha dit que ho aprecia”: (Bartomeu, Francisca, Toni)

BARTOMEU

M'ha dit que ho aprecia;

què és lo que he sentit?

Si vol dir que m'estima,

som s'homo més felic.

Si jo em casàs amb ella

i al camp volgués anar,

pagesa de Son Tica

seria lo endemà.

Venint sa primavera

veuríem formar es nius,

i jo li donaria

besades amb pipius.

I allà en s'estiu, es vespres,

seguts suvora es pins,

tots dos escoltaríem

es cant des sibil-lins.

FRANCISCA

Entremig de dos civils,

se'n va cap a sa presó

i me deixa aquí sumida

amb amarga aflicció.

BARTOMEU

Francisca, no et posis trista.

FRANCISCA

Quina afronta, Déu del cel!

TONI

Per què plores? Oblida'l

i riurà Sant Joan Batista.

____________

Tercet “D'un ingrat amor”: (Francisca, Bartomeu, Toni)

FRANCISCA, BARTOMEU i TONI

D'un ingrat amor

plor es desengany,

ferit es meu cor,

burlat mon afany.

Flor tan espinosa

no la puc collir

sens que ses espines

se clavin aquí.

____________

Romança de Francisca “De jo es seus ulls no ha apartat”: (Francisca)

FRANCISCA

De jo es seus ulls no ha apartat

un instant En Bartomeu,

i ara va a córrer; Déu meu!,

dins es meu cor, què ha passat?

Que ell m'estima és veritat

i fa estona que ho sabia;

de que jo l'estimaria

no m'ho haguera mai cregut:

mes, ¿per què m'he commogut

a penes s'asta prenia?

la sent que es desperta

en mi un altre amor,

i aquell que sentia

s'apaga a poc a poc;

i a penes hi queda

de cendra un pessic

que no dóna ardor

puix no té caliu.

____________

Duet d’En Bartomeu i Na Francisca “Tu m'estimcs”: (Bartomeu, Francisca)

BARTOMEU

Tu m'estimes?

FRANCISCA

Fins al cel.

BARTOMEU

Es meu cor tot se m'anima

i que està en la glòria es creu

en sentir sa teva veu

quan ella em diu que m'estima.

I ara em sembla que repica;

es tic-tac sent aquí dins,

i això que el tenc més endins

que no és es pou de Son Tica.

FRANCISCA

Que és dolç quan parlant se sent

pujar sa llengo d'es cor;

que és dolç es parlar d'amor

quan el cel està somrient!

Grata essència, dolç perfum

se respira en aquest lloc,

calor que espargeix un foc

qui ni abrasa ni fa fum.

BARTOMEU i FRANCISCA

Grata essència, dolç perfum

se respira en aquest lloc;

calor que espargeix un foc

que ni abrasa ni fa fum.

____________

Romança d’En Toni “Tom tom tirurit”: (Toni)

TONI

Ja se'n van, ja se'n van,

tom-tom, tirurit:

si vull vendre vellanes

no em tenc de quedar aquí.

Es regidors parteixen;

correm, correm fugim,

i allà davall ses Voltes

de vendre hi ha motiu.

Tom-tom. cap a sa Plaça,

i fora de perill.

Allà ses jovenetes

fan broma amb es fadrins.

Si no em comprau vellanes,

em posaré molt trist:

tom-tom, cap a sa Plaça...

A tots jo vos convit.

____________

Romança de Na Francisca “Oh nit ditxosa”: (Francisca)

FRANCISCA

Oh nit ditxosa

en què vindrà

ple de ternura

s'enamorat.

I quintes coses

que voldrà dir,

que jo contenta

podré sentir!

Rerord dolcíssim

d'un nou amor

que rn'umpl de vida

tot es meu cor.

____________

Duet d’En Toni i Na Francisca “Li dire que a una altra porta si vol provi de tocar “: (Toni, Francisca)

TONI:

Li diré que a una altra porta,

si vol, provi de tocar.

FRANCISCA

Molt bé deis, perquè en aquesta

trobarà sempre tancat.

TONI

Li diré que es fum que duia

t'ha arribat a marejar.

FRANCISCA

Molt bé deis; no em falta foc

que escaufa sense cremar.

TONI i FRANCISCA

De vegades si,

de vegades no,

s'amor que se posa

dóna greu calor.

Però si fa fum,

ja no és tal amor,

perquè ets ulls fa coure

i ennegreix es cor.

____________

Duet de Na Francisca i En Bartomeu “No és possible resistir “: (Francisca, Bartomeu)

FRANCISCA

No és possible resistir,

després de semblant pintura,

aquest tresor de ventura

que tu me véns a oferir.

BARTOMEU

Jo te l'oferesc de cor;

no ho sé dir d'altra manera;

te daré sa vida entera

a canvi des teu amor.

FRANCISCA i BARTOMEU

Oh ditxa completa;

mon pare vindrà

i junts tots viurem

amb feliç estar.

Ses manses ovelles,

es tendres anyells,

es arbres frondosos

i es polits aucells,

en sa companyia

d'oloroses flors,

seran testimonis

des nostros amors.

____________

Concertant final: (Toni, Francisca, Bartomeu)

(Recitat)

TONI

Que cresquin i multipliquin!

FRANCISCA

Què deis ara?

BERTOMEU

Lo que sents.

Supuesto que esteis contents,

foc i fum i que repiquin!

(Cantat)

BARTOMEU

Sa sort meva és complerta,

complert es meu desig;

que des de que m'estima

som s'homo més feliç.

FRANCISCA

Benhaja aquella festa,

sa festa de Sant Joan,

que vaig obrir es meu cor

a un amor lleial.

TONI:

Me'n vaig ja a vendre faves,

anous i cacauets;

guardau sempre memòria,

memòria d'aquest fet.

FRANCISCA, TONI i BARTOMEU

Se'n va ja a vendre faves,

anous i cacauets:

guardem sempre memòria,

memòria d'aquest fet.

FIN

Información obtenida en la Página Web http://lazarzuela.webcindario.com/